Escriptors    Periodistes    Editors    Investigadors    Llibreters   

Carme Riera i Guilera (Barcelona 1948). Escriptora. És catedràtica de literatura espanyola i autora de contes i novel·les. El 1975 es va donar a conèixer amb el llibre de relats, Te deix, amor, la mar com a penyora. Aquesta obra fou seguida, entre d' altres, per Jo pos per testimoni les gavines (1977), Una primavera per a Domenico Guarini (1981), Epitelis tendríssims (1981), Qüestió d´amor propi (1987), Jocs de miralls (1989), Contra l´amor en companyia (1991). La seva novel·la Dins el darrer blau (1994), obtingué els premis Josep Pla, Crexells i la Lletra d´Or, a més del Premio Nacional de Narrativa, que, per primera vegada es donava a una obra en llengua catalana i el Premi Internacional Vittorini. El 1998 va aparèixer Temps d´una espera. El 2000, la novel·la Cap al cel obert obtingué el Premi de la Crítica de Serra d'Or i Nacional de Literatura i La seva novel·la La meitat de l’ ànima fou guardonada amb el Premi Sant Jordi (2003) i el Maria Àngels Anglada (2005). El 2006 publicà L’ estiu de l’ anglès, el 2009 Amb ulls americans i el 2011 Natura quasi morta. La seva obra ha estat traduïda al castellà, grec, holandès, alemany, anglès, italià, hebreu, portuguès, romanès, francès, turc, àrab, rus , eslové i estoni.
Pel que fa a la recerca literària, les seves principals contribucios tenen a veure amb el Segle d' Or espanyol i la Literatura Contemporànea. De la seva producció cal destacar: La Escuela de Barcelona, Premio Anagrama de Ensayo (1987) El Quijote desde el nacionalismo catalán (2005) Azorín y el concepto de clásico (2006) i les nombroses edicións de textos, especialment de Barral, Gil de Biedma i Goytisolo
Ingresà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 2002.i el 2012 fou elegida acadèmica de la R.A.E per ocupar la cadira n.