Els grans personatges de la literatura

L’energia dels lectors ha donat vida pròpia als personatges més il·lustres de la història literària. Sorprenent moltes vegades els seus autors, aquests personatges els han sobreviscut i fet un llarg camí des dels temps remots en què foren inventats. Èdip i Ulisses, per exemple, ens han acompanyat durant els segles i no sembla que el seu exemple hagi de defallir. De generació en generació la seva figura estimula la imaginació dels lectors i aporta a la seva vida un significat més encoratjador que el que tendria si haguessin hagut de veure-se-les sols i per compte seu. Els grans personatges literaris han arribat a tenir sobre nosaltres una influència poderosa. Ens ajuda Hamlet a afrontar el misteri de la mort? Ens permet Penèlope confiar en la tenacitat dels que esperam? Ens anima Sherlock Holmes a descobrir la importància dels petits detalls? Els il·lustres personatges de la ficció encarnen una manera de caminar pel món i donen forma a possibilitats que sense el seu testimoni gairebé no serien creïbles. Els protagonistes de la gran tradició narrativa han adquirit una realitat superior de la que aconsegueixen molts éssers de carn i ossos. Els seus pensaments ens resulten familiars, les seves decisions ens semblen el millor que un home pot fer, el seu valor ens resulta admirable, la seva destresa, reconfortant. Potser són els personatges literaris allò que l’home podria ser? Els personatges de la ficció es comporten de manera coherent i sembla que sempre s’hi pugui comptar. Tant de bo fos possible tractar-los personalment! Malgrat que la seva presència no és per força virtuosa. No sempre són herois. De vegades són adusts, venjatius, insensats o despietats però en qualsevol cas tenen el do vital que els fa inconfusibles. És aquesta nitidesa allò que tant ens admira. Les paraules donen consistència a unes figures que es mouen amb vida pròpia, mai no deixen d’encoratjar els lectors. No és això sorprenent? L’art de la ficció elabora uns personatges tan arrelats en la memòria de la nostra cultura que podríem dir que com a mínim ells han assolit el que envejam tant: una espècie d’immortalitat. Mentre les persones s’extingeixen en el magma de l’oblit, els personatges literaris subsisteixen i cada generació descobreix amb emoció Helena de Troia i madame Bovary, el bo de Jonàs i el capità Ahab, Ulisses i Sherlock Holmes, el Quixot i Anna Karenina. En aquesta ocasió, les Converses Literàries de Formentor els dediquen les jornades: un tribut a la seva perfecció i a que malgrat tot puguin estar amb nosaltres i acompanyar-nos durant aquesta llegendària peregrinació que és la vida i la lectura.